Fa només uns mesos, Donald Trump i Elon Musk formaven un tàndem estratègic: un polític que volia governar de nou i un empresari que aspirava a influir en grans decisions. Ara, però, estan immersos en una baralla pública plena d’amenaces, retrets i conseqüències econòmiques importants.
Dos perfils poderosos i un interès comú
- Donald Trump, expresident dels EUA (2017–2021) i candidat el 2024, volia recuperar el poder i promoure un model de govern eficient i reduït.
- Elon Musk, creador de Tesla, SpaceX, X (abans Twitter), volia que les polítiques públiques reforcessin la seva aposta pels vehicles elèctrics, l’espai i altres tecnologies.
Musk va començar a donar suport econòmic, inclòs finançament a través del seu grup America PAC, Trump li va donar un lloc destacat al Department of Government Efficiency (DOGE), un gabinet per reduir el pressupost federal. Volia retallar fins a 2 bilions de dòlars del pressupost federal, cancel·lar subvencions, accedir a sistemes sensibles del Tresor i de la Seguretat Social i acomiadar a milers de treballadors.
Però DOGE no era un departament federal creat pel Congrés, sinó una entitat creada per una ordre executiva, molt criticada per manca de transparència, poder sense supervisió i conflictes d’interès potencials. Elon Musk va ser posat a dit sense passar per la confirmació del senat.
El “One Big Beautiful Bill”
El conflicte es va desencadenar el 5 de juny de 2025, quan Trump va presentar el gran projecte de llei One Big Beautiful Bill. Aquesta incloïa retallades a les subvencions per vehicles elèctrics, directament perjudicials per Tesla. Musk va qualificar aquesta llei de “disgusting abomination”.
Trump va reaccionar amb força i va acusar Musk de “Trump Derangement Syndrome”, i va amenaçar de retirar contractes federals a Tesla i SpaceX.
Aquí va començar la tensió i la explosió pública. Musk va acusar Trump d’haver oblidat a qui li devia part de l’èxit electoral, també va insinuar que podria fundar un nou partit, “The America Party”, distanciant-se dels republicans. Trump, responent a les xarxes socials, va declarar que la relació “estava morta” i va afirmar que Musk estava “crazy”.
Impacte real: diners, borsa i confiança
Com a conseqüència d’aquesta picabaralla, Tesla va perdre més de 138 mil milions de dòlars en valor de mercat, i la fortuna personal de Musk va caure uns 34 mil milions. A més de les crítiques públiques i protestes com el moviment “Tesla Takedown”, SpaceX, amb contractes per a la NASA i l’exèrcit, també podria veure’s afectat amb l’amenaça de Trump d’eliminar el suport federal.
Això és un xoc entre política i interessos empresarials en el punt més alt i ens recorda que les grans empreses tecnològiques no són immunes a l’impacte de decisions polítiques. Denota com un expresident i un multimilionari poden interferir directament en les polítiques públiques i el pressupost federal i ha generat inestabilitat dins del Partit Republicà posant en relleu divisions entre votants i donants.
Trump i Musk han passat, de col·laboradors estratègics a rivals, en només setmanes. El nucli del problema ha estat la política fiscal: Musk defensant els vehicles elèctrics i Trump retallant ajudes.
El Department of Government Efficiency (DOGE), va ser un experiment polític amb molt de potencial, però es va topar amb la legalitat, la resistència interna i la crítica pública.
Ara, tot apunta que seguiran sense parlar-se, amb riscos per a Tesla i SpaceX i tensions polítiques en augment. Això anirà per llarg.